Excel ofereix gairebé una dotzena de funcions estadístiques per calcular desviacions estàndard i variàncies. Una desviació estàndard descriu la dispersió (difusió de dades) sobre (al voltant) la mitjana del conjunt de dades. Es pot pensar en una desviació estàndard com una desviació mitjana de la mitjana. Una variància és només la desviació estàndard al quadrat. Sovint utilitzeu les variacions i les desviacions estàndard en altres càlculs estadístics i com a arguments per a altres funcions estadístiques.
STDEV: desviació estàndard d'una mostra
La funció STDEV calcula la desviació estàndard d'una mostra, una mesura de com varien els valors d'un conjunt de dades al voltant de la mitjana i una entrada comuna per a altres càlculs estadístics. La funció utilitza la sintaxi
=STDEV(número1,[número2])
Per calcular la desviació estàndard de l'interval del full de treball A1:A5 mitjançant la funció STDEV, per exemple, utilitzeu la fórmula
=STDEV(A1:A5)
Si l'interval del full de treball conté els valors 1, 4, 8, 9 i 11, la funció retorna el valor de desviació estàndard 4,037326.
La funció STDEV us permet incloure fins a 255 arguments com a entrades; aquests arguments poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval. La funció STDEV ignora els valors lògics, el text i les cel·les buides.
STDEVA: desviació estàndard alternativa d'una mostra
La funció STDEVA calcula la desviació estàndard d'una mostra, però a diferència de la funció STDEVA, STDEVA no ignora els valors lògics TRUE (que és 1) i FALSE (que és 0). La funció utilitza la sintaxi
=STDEVA(número1,[número2])
Els arguments STDEVA, que poden numerar fins a 255, poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval.
STDEVP: desviació estàndard d'una població
La funció STDEVP calcula la desviació estàndard d'una població per mesurar fins a quin punt els valors varien al voltant de la mitjana. La funció utilitza la sintaxi
=STDEVP(número1,[número2])
Per calcular la desviació estàndard de l'interval del full de treball A1:A5 mitjançant la funció STDEVP, per exemple, utilitzeu la fórmula
=STDEVP(A1:A5)
Si l'interval del full de treball conté els valors 1, 4, 8, 9 i 11, la funció retorna el valor de desviació estàndard 3,611094.
La funció STDEVP us permet incloure fins a 255 arguments com a entrades; els arguments poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval. La funció STDEV ignora els valors lògics, el text i les cel·les buides.
STDEVPA: desviació estàndard alternativa d'una població
La funció STDEVPA calcula la desviació estàndard d'una població, però a diferència de la funció STDEVP, STDEVPA no ignora els valors lògics TRUE (que és 1) i FALSE (que és 0). La funció utilitza la sintaxi
=STDEVPA(número1,[número2])
Els arguments STDEVPA, que poden numerar fins a 255, poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval.
VAR: Variància d'una mostra
La funció VAR calcula la variància d'una mostra, una altra mesura de com varien els valors d'un conjunt de dades al voltant de la mitjana. La funció VAR utilitza la sintaxi
=VAR(número1,[número2])
Una desviació estàndard es calcula trobant l'arrel quadrada de la variància.
Per calcular la variància de l'interval del full de treball A1:A5 mitjançant la funció VAR, per exemple, utilitzeu la fórmula
=VAR(A1:A5)
Si l'interval del full de treball conté els valors 1, 4, 8, 9 i 11, la funció retorna el valor de desviació estàndard 16.3.
La funció VAR us permet incloure fins a 255 arguments com a entrades; els arguments poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval. La funció VAR ignora els valors lògics, el text i les cel·les buides.
VARA: Variància alternativa d'una mostra
La funció VARA calcula la variància d'una mostra, però a diferència de la funció VAR, VARA no ignora els valors lògics TRUE (que és 1) i FALSE (que és 0). La funció utilitza la sintaxi
=VARA(número1,[número2])
Els arguments VARA, que poden numerar fins a 255, poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval.
VARP: Variància d'una població
La funció VARP calcula la variància d'una població. La funció utilitza la sintaxi
=VARP(número1,[número2])
Per calcular la variància de l'interval del full de treball A1:A5 mitjançant la funció VARP, per exemple, utilitzeu la fórmula
=VARP(A1:A5)
Si l'interval del full de treball conté els valors 1, 4, 8, 9 i 11, la funció retorna el valor de desviació estàndard 13,04.
La funció VARP us permet incloure fins a 255 arguments com a entrades; els arguments poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval. La funció VARP ignora els valors lògics, el text i les cel·les buides.
VARPA: Variància alternativa d'una població
La funció VARPA calcula la variància d'una població, però a diferència de la funció VARP, VARPA no ignora els valors lògics TRUE (que és 1) i FALSE (que és 0). La funció utilitza la sintaxi
=VARPA(número1,[número2])
Els arguments VARPA, que poden numerar fins a 255, poden ser valors, referències de cel·les, fórmules i referències d'interval.
COVARIANCE.P i COVARIANCE.S: Covariances
Excel proporciona dues funcions de covariància: COVARIANCE.S i COVARIANCE.P. La funció COVARIANCE.S calcula la covariància d'una mostra i la funció COVARIANCE.P calcula la covariància d'una població. Les estadístiques de covariància, doncs, calculen la mitjana dels productes de les desviacions entre parells de valors i utilitzen la sintaxi
= COVARIANCE.S ( array1 , array2 )
O
= COVARIANCE.P ( array1 , array2 )
on matriu1 és l'interval del full de treball que conté els primers valors del parell i matriu2 és l'interval del full de treball que conté els segons valors del parell.
DEVSQ: Suma de les desviacions al quadrat
La funció DEVSQ calcula les desviacions dels valors d'una mitjana, quadra aquestes desviacions i després les suma. La funció utilitza la sintaxi
=DEVSQ( número1 ,[ número2 ]...)
on número1 i, opcionalment, número2 són rangs de fulls de treball o matrius que contenen els vostres valors.