Aquesta llista inclou les deu principals funcions d'Excel. Les funcions d'aquesta llista són del tipus que s'apliquen a una àmplia gamma de necessitats. No veureu cap funció financera ni cap funció estadística avançada, només els conceptes bàsics, però conèixer les funcions aquí és essencial per a un bon treball d'Excel. Sempre podeu consultar aquí per obtenir una informació ràpida sobre com utilitzar aquestes funcions importants.
SUMA
Sumar nombres és una de les operacions matemàtiques més bàsiques i, per tant, hi ha la funció SUMA, dedicada a fer-ho. SUMA té fins a 255 arguments.
Cada argument pot ser un sol número o un rang que conté diversos números. Això vol dir que SUM pot sumar un munt de números! La sintaxi és la següent:
=SUMA(número 1, número 2, …)
També podeu utilitzar SUM amb un interval, tal com es mostra aquí:
=SUMA(A1:A12)
També podeu utilitzar SUM amb més d'un interval, com aquest:
=SUMA(A1:A12; B1:B12)
MITJANA
Tot i que tècnicament és una funció estadística, MITJANA s'utilitza tan sovint que mereix un lloc a les deu funcions principals. Tothom està interessat en les mitjanes. Quina és la puntuació mitjana? Quin és el sou mitjà? Quina és l'alçada mitjana? Quin és el nombre mitjà d'hores que els nord-americans miren la televisió?
AVERAGE pot tenir fins a 255 arguments. Cada argument pot ser un nombre o un interval que conté nombres. La sintaxi és la següent:
=MITJANA(número 1, nombre 2,...)
També podeu utilitzar AVERAGE amb un interval, tal com es mostra aquí:
=MITJANA(A1:A12)
També podeu utilitzar AVERAGE amb més d'un interval, com ara:
=MITJANA(A1:A12; B1:B12)
COMPTE
COUNT compta el nombre de cel·les d'un interval que contenen nombres. No proporciona cap suma, només el recompte. Per a una llista amb deu números, per exemple, COUNT retorna 10, independentment de quins són els números.
COUNT pren fins a 255 arguments, que poden ser referències de cel·les, referències d'interval o nombres. COUNT ignora els valors no numèrics. Si un argument de COUNT és A1:A10 però només dues cel·les contenen un número, COUNT retorna 2. La sintaxi és la següent:
=COUNT(referència de cel·la 1, referència de cel·la 2,...)
També podeu utilitzar COUNT amb un interval, tal com es mostra aquí:
=COMPTAR(A1:A12)
També podeu utilitzar COUNT amb més d'un interval, com aquest:
=COMPTAR(A1:A12; B1:B12)
INT i ROUND
Les funcions INT i ROUND funcionen eliminant o reduint la part decimal d'un nombre. Es diferencien exactament en com l' eliminen.
INT
INT simplement deixa caure la part decimal sense arrodonir, és a dir, sense tenir en compte si el nombre està més a prop de l'enter següent superior o de l'enter següent inferior. Tingueu en compte que INT sempre trunca al següent nombre enter inferior. Per exemple, INT canvia de 12,05 a 12, però també canvia de 12,95 a 12. A més, INT canvia tant –5,1 com –5,9 a –6, no a –5, perquè –6 és el següent nombre enter inferior. INT pren un argument únic (com a nombre real o com a referència de cel·la). La sintaxi és la següent:
=INT(número o referència de cel·la)
RODONA
D'altra banda, la funció ROUND us permet controlar com es gestiona la part decimal. ROUND pren dos arguments: el nombre a manipular i el nombre de decimals a arrodonir. Això li dóna més control. Un nombre com ara 5,6284 pot arribar a ser 5,628, 5,63, 5,6 o només 6. ROUND sempre arrodoneix cap amunt o cap avall al nombre més proper del següent dígit significatiu, de manera que 5,628 es converteix en 5,63, no en 5,62.
ROUND converteix 12,95 en 12,9 o en 13, depenent de la configuració del segon argument. Tingueu en compte que dues funcions, ROUNDUP i RoundDOWN, només s'arrodonien en una direcció. La sintaxi de ROUND és la següent:
=ROUND (nombre, nombre de decimals per arrodonir)
La sintaxi de ROUNDUP i ROUNDDOWN és la mateixa que ROUND:
=ROUNDUP(nombre, nombre de decimals per arrodonir)
=ARRODONITZAR (nombre, nombre de decimals per arrodonir)
SI
IF és una funció molt útil. Prova una condició i retorna un dels dos resultats, depenent del resultat de la prova. La prova ha de retornar una resposta vertadera o falsa. Per exemple, una prova pot ser B25 > C30. Si és cert, SI retorna el seu segon argument. Si és fals, SI retorna el seu tercer argument.
IF s'utilitza sovint com a pas de validació per evitar errors no desitjats. L'ús més habitual d'això és provar si un denominador és 0 abans de fer una operació de divisió. En provar el 0 primer, podeu evitar el #DIV/0! error.
Una de les grans coses de IF és que el resultat pot ser un espai en blanc. Aquesta funció és fantàstica quan voleu tornar un resultat si la prova surt d'una manera, però no si el resultat és d'una altra manera. La sintaxi és la següent:
=SI (prova lògica, valor si és cert, valor si és fals)
ARA i AVUI
La funció ARA retorna la data i l'hora actuals segons el rellotge intern de l'ordinador. AVUI només torna la data. Si la data o l'hora és incorrecta, no us pot ajudar amb això.
Un ús comú d'ARA és tornar la data i l'hora d'un informe imprès. Ja ho sabeu, un missatge com Imprès el 20/12/2015 10:15 es pot posar al paper imprès.
Un ús comú per a AVUI és calcular el temps transcorregut entre una data passada i avui. Per exemple, és possible que estigueu fent un seguiment de la durada d'un projecte. Una cel·la del full de treball té la data d'inici. Una altra cel·la té una fórmula que resta aquesta data d'AVUI. La resposta és el nombre de dies que han passat.
ARA i AVUI no prenen arguments. La sintaxi de cadascun és la següent:
=ARA ()
=AVUI ()
HLOOKUP i VLOOKUP
HLOOKUP i VLOOKUP troben un valor en una taula. Una taula és una àrea de files i columnes que definiu. Ambdues funcions funcionen utilitzant un valor de cerca per al primer argument que, quan es troba a la taula, ajuda a retornar un valor diferent.
En particular, feu servir HLOOKUP per retornar un valor en una fila que es troba a la mateixa columna que el valor de cerca. Utilitzeu BUSCARV per retornar un valor en una columna que es troba a la mateixa fila que el valor de cerca. La sintaxi d'aquestes funcions és la següent:
=BUSCARH(valor de cerca, àrea de taula, fila, tipus de concordança)
=BUSCARV(valor de cerca, àrea de taula, columna, tipus de concordança)
ISNUMBER
Una rosa és una rosa i amb qualsevol altre nom faria una olor tan dolça, però els números no surten tan fàcils. Per exemple, 15 és un dígit, però quinze és una paraula. La funció ISNUMBER us indica, sense cap mena de dubte, vertader o fals, si un valor d'una cel·la és un nombre (inclosos els resultats de les fórmules). La sintaxi és la següent:
=ISNUMBER(valor)
MIN i MAX
MIN i MAX troben el valor numèric més baix o més alt respectiu en un rang de valors. Aquestes funcions prenen fins a 255 arguments i un argument pot ser un interval. Per tant, podeu provar una llista gran de números simplement introduint la llista com a rang. La sintaxi d'aquestes funcions és la següent:
=MAX(número1,número2,...)
=MIN(número1,número2,...)
També podeu utilitzar MIN i MAX amb un interval, com es mostra aquí:
=MAX(A1:A12)
o amb més d'un rang, com aquest:
=MAX(A1:A12; B1:B12)
SUMIF i COUNTIF
SUMIF i COUNTIF sumen o recompte els valors, respectivament, si es compleix un criteri proporcionat. Això fa alguns càlculs sòlids. Amb aquestes funcions, és fàcil retornar respostes a una pregunta com ara "Quants enviaments van sortir a l'octubre?" o "Quantes vegades va tancar el Dow Jones Industrial Average més de 18.000 l'any passat?"
SUMIF pren tres arguments:
Un punt clau aquí és que el primer argument pot ser o no el mateix interval a partir del qual es sumen els valors. Per tant, podeu utilitzar SUMIF per respondre una pregunta com ara "Quants enviaments van sortir a l'octubre?" però també una com ara "Quina és la suma dels nombres superiors a 100 d'aquesta llista?" La sintaxi de SUMIF és la següent:
=SUMIF(interval,criteri,interval_suma)
Tingueu en compte també que el tercer argument de SUMIF es pot deixar de banda. Quan això succeeix, SUMIF utilitza el primer argument com a interval en què aplicar els criteris i també com a interval a partir del qual s'ha de sumar.
COUNTIF compta el nombre d'elements d'un interval que coincideixen amb els criteris. Això és només un recompte. El valor dels elements que coincideixen amb els criteris no importa més enllà del fet que coincideixin amb els criteris. Però després que el valor d'una cel·la coincideixi amb els criteris, el recompte d'aquesta cel·la és 1. COUNTIF només pren dos arguments:
La sintaxi de COUNTIF és la següent:
COUNTIF(interval,criteri)