Una fórmula és un càlcul matemàtic, com 2 + 2 o 3 (4 + 1). A Microsoft Excel, les fórmules són diferents del text normal de dues maneres:
-
Comencen amb un signe igual, com aquest: =2+2
-
No contenen text (excepte els noms de funcions i les referències de cel·les). Només contenen símbols permesos a les fórmules matemàtiques, com ara parèntesis, comes i punts decimals.
Igual que a les matemàtiques bàsiques, les fórmules es calculen utilitzant un ordre de preferència. La taula següent mostra l'ordre.
| Ordre de preferència en una fórmula |
| Ordre |
Article |
Exemple |
| 1 |
Qualsevol cosa entre parèntesis |
=2*(2+1) |
| 2 |
Exponenciació |
=2^3 |
| 3 |
Multiplicació i divisió |
=1+2*2 |
| 4 |
Sumes i restes |
=10–4 |
Una de les millors característiques d'Excel és la seva capacitat per fer referència a cel·les en fórmules. Quan es fa referència a una cel·la en una fórmula, el valor que contingui s'utilitza a la fórmula. Quan el valor canvia, el resultat de la fórmula també canvia.
Per exemple, suposem que introduïu 7 a la cel·la A1 i 8 a la cel·la A2. A continuació, a la cel·la A3, poseu la fórmula següent: =A1+A2
El resultat d'aquesta fórmula apareix a la cel·la A3 com a 15. Podríeu haver introduït =7+8 amb la mateixa facilitat a la cel·la A3 i obtenir el mateix resultat. Tanmateix, com que feu referència a les cel·les, més que als valors fixos, podeu modificar el resultat canviant el que conté A1 o A2. Per exemple, si canvieu el valor d'A1 a 4, el resultat d'A3 canvia a 12.
Podeu utilitzar una fórmula per repetir un valor entre una cel·la i una altra. Per exemple, la fórmula =A1 repeteix qualsevol valor que hi hagi a la cel·la A1 allà on el poseu.
També podeu combinar les referències de cel·les amb números fixos a les cel·les. Aquests són alguns exemples:
=A1+2
=(A1*A2)/4
=(A1+A2+B1+B2)/4
